Correus que fan miracles

La fotografia que encapçala aquest text la vaig rebre fa pocs dies a través del correu electrònic, respon a un dels usos més estesos entre aquells que ens connectem cada dia a Internet i que és el de la difusió massiva de correus electrònics.

Tots tenim diversos amics que “generosament” es dediquen a bombardejar-nos amb gran quantitat de mails que inclouen tot tipus de documents adjunts com textos, vídeos o PowerPoints. Alguns són fantàstics (els d’espectaculars fotografies), d’altres són divertits (d’animals, nens o situacions còmiques de la vida quotidiana dels seus protagonistes), alguns pretenen ser educatius i d’altres curiosos. Però els que sense cap pietat ocupen l’espai dels correus entrants són els que suposadament pretenen complir desitjos o aconseguir miracles (sense que ningú els ho hagi demanat): “Si mandas este correo a ocho personas tu deseo se hará realidad, pero si no lo haces vas a tener cinco años de mala suerte”; doncs jo en dec portar acumulats uns 1200. Fins i tot, hi ha amics tant generosos que es dediquen a enviar ajuda divina –com la de la foto- a través del mail sense previ avís.

Aquesta reflexió té com a objectiu llençar un missatge a tots aquells qui ajuden a transmetre aquestes peculiars cadenes de fe: si us plau, tingueu una mica de seny i de criteri a l’hora de tornar a enviar els correus electrònics que rebeu! El meu desig no és altre que deixar de rebre aquest tipus d’ajuda!

Un anunci amb cara i creu

La campanya publicitària, que podem veure per televisió i també trobar a internet, que ha llençat la cadena d’establiments Media Markt m’ha provocat dues reaccions contraposades:

• La primera és la cara de l’anunci, i no és altra que un gran somriure en veure que l’empresa retornarà el 25% del preu del televisor als seus clients si Espanya passa de quarts de finals de l’Eurocopa. Sens dubte, és un bon i enginyós recurs publicitari, tenint en compte els antecedents recents de la selecció espanyola en aquest tipus de competicions.
• La segona és la creu de l’anunci, i és de rebuig. Les protagonistes són les dones, unes dones que es converteixen en fervoroses seguidores de la selecció espanyola, per aconseguir que la cadena d’electrodomèstics els hi retorni el 25% de l’import de la compra. L’anunci suposa un habitual desinterès del sexe femení pel futbol, amb l’excepció d’aquest any i només gràcies a Media Markt.

La cara i la creu d’aquesta campanya publicitària estan basades en dos estereotips: les clamoroses derrotes de la selecció espanyola de futbol i el desinterès de les dones per aquest esport. Però fins a quin punt podem acceptar l’estereotip femení que en ell s’hi imposa?

El col•leccionista d’esquirols

Navegant per Soitu m’ha sorprès un article que explica la història Sam Sanfillippo. Aquest senyor és el creador d’un peculiar museu situat al soterrani d’una empresa funerària de Wisconsin. Pel que sembla, Sanfillippo, durant molt anys, s’ha dedicat a reunir esquirols dissecats i a exposar-los d’una forma molt original: com si de joguines es tractés. Pel que es pot veure a través de les imatges d’aquest museu que s’han publicat a la xarxa, aquests esquirols, un cop morts i dissecats, són els protagonistes d’un pessebre molt glamouros: condueixen vehicles descapotables, van de cacera, munten a cavall o toquen el piano.

És evident la manca de sensibilitat dels responsables d’aquest museu i dels seus visitants cap als animals. Però a banda d’aquesta obligada reflexió, en llegir aquesta informació, no he pogut evitar recordar-me de la meva modesta col·lecció de postals, i pensar que potser hauré de trobar un altre tipus d’objectes més originals per arreplegar, em serà molt difícil torbar alguna cosa que iguali o superi els esquirols de Sanfillippo.

Burrada

Aquesta tarda, i fent una ràpida visita a la web de El País, he trobat aquesta pintoresca fotografia. Al principi pensava que era un muntatge, però és ben real, la vista no enganya, encara que per l’estranya perspectiva de la fotografia ho pugui semblar. I es que no és altra cosa que “Su Majestad la Reian Sofía” a sobre d’un ruc, durant la seva visita a l’acròpolis de l’illa grega de Rodas, com un turista més (bé, ella envoltada d’una mica més de gent i expectació que qualsevol altre turista).

No puc evitar que aquesta imatge, i sobretot la que acompanya l’article, em recordi a les carreres de rucs que es fan en molts pobles durant la festa major, on els més agosarats participen d’aquesta competició. Mentre, la resta del poble s’ho mira esperant que apareguin les primeres dificultats per als atrevits participants i poder riure una estona.

Acostumats a veure els membres de la família reial envoltats d’un més o menys desafortunat glamour i una suposada elegància, aquesta imatge transmet al ciutadà una provocada visió de proximitat de la Reina. Potser, d’aquesta manera, aconseguirà que els guionistes del programa Polònia li donin més protagonisme en els gags. Sens dubte, aquestes dues imatges són una bon font d’inspiració.

Hola companys i resta del món

Hola companys i resta de navegants,

Aquestes quatre ratlles són per donar-vos la benvinguda al meu blog, un espai que comença a caminar en motiu de l’elaboració de l’Activitat 3 d’Herramientas de Gestión de Contenidos, dins el Postgrau de Periodisme Digital.

Moltes gràcies per haver triat aquest blog d’entre tots els disponibles en l’infinit univers d’Internet.

Fins aviat companys.